“Pensa el lladre que tot el món roba”. Aquesta dita popular s’ajusta  molt bé al que fa el senyor alcalde en l’article publicat a popularsquatretonda.blogespot.com  i a quatretondadigital referent a l’adjudicació del servei de subministrament d’aigua potable realitzada per l’ajuntament de Quatretonda en 2009.

En el seu cas no  pretenc que es prenga la dita al peu de la lletra, cosa que sí que podríem dir de molts del seu partit que sí que han negociat i, a més, han clavat mà a la caixa dels diners públics. Cada dia n’ixen de nous i ens trobem amb nova informació dels casos que ja estan en marxa.  Però la dita la dic  en sentit figurat, és a dir que com que ell vol negociar o està negociant amb EGEVASA, pensa que nosaltres vam fer el mateix.

Comença el seu article fent referència a la privatització de serveis públics i criticant la postura de l’esquerra, per centrar-se, finalment en COMPROMÍS. I clar, clar que estem a favor d’uns serveis públics de qualitat, que les necessitats ineludibles de les persones, com la sanitat i l’educació, no es convertisquen en negoci per a ningú. Ja sabem que la política  del seu partit és que se n’aprofiten uns quants, fent negoci, de les necessitats ineludibles de tots els ciutadans. Però només privatitzen aquells serveis que els són rendibles a ells o els seus amics, com la ITV, per exemple. En podríem dir molts més.

Però, anem al cas. Quan es va decidir de buscar una empresa que s’encarregara del subministrament d’aigua potable i del manteniment de la xarxa de distribució, es va fer perquè calia millorar el servei i l’ajuntament no podia disposar d’un rebals de material necessari, ni de la maquinària adequada per solventar les emergències que s’hi presentaven, ni de suficient personal.

Cal recordar – jo me’n  recorde ben bé- que durant els tres anys que vaig ser alcalde, la canonada d’impulsió – la que va del pou al dipòsit- va rebentar més de deu vegades. Era una canonada  vella que s’havia de renovar, cosa que es va fer amb un Pla Confiança i que va costar al voltant de 170.000€.

També cal recordar que vam estar tres dies seguits sense aigua perquè la canonada mare, la que baixa directament des del dipòsit al poble va rebentar a l’entrada del camí serra. Els treballadors de l’ajuntament passaven el dia arreglant-la i quan amollaven l’aigua tornava a rebentar. Vam haver de demanar ajuda a EGEVASA, que va solventar el problema, a la qual li vam pagar el rebut corresponent.

En eixa ocasió, a l’actual senyor alcalde li va faltar el temps per anar a València, al gabinet de premsa de la diputació, a que escamparen la notícia pels mitjans de comunicació.

A més d’aquests dos grans problemes, els rebentons i les fugues d’aigua eren constants. Cal dir que es perdia més del 50% de l’aigua que es treia del pou.

Amb tota aquesta problemàtica i la impossibilitat de prestar un bon servei amb els mitjans de què disposava l’ajuntament es va decidir de buscar una empresa que prestara el servei. Amb acord dels tres grups polítics.

Com que no teníem experiència i no sabíem com podia resultar, decidírem adjudicar el servei a una empresa per a quatre anys.

Per la quantitat econòmica i per la duració del contracte, es podia utilitzar la fórmula de contracte amb negociació sense publicitat, cosa que implica que s’han de redactar uns plecs amb bases administratives i tècniques i demanar pressupost a tres empreses com a mínim. Aquest procediment és més ràpid i menys costós per a l’ajuntament i ofereix les mateixes garanties d’objectivitat, imparcialitat i benefici per al poble com qualsevol altre procediment.

Vam demanar pressupost a cinc empreses: AQUALIA, ACCIONA, EGEVASA, TECVASA i FACSA.

De les cinc, només tres van presentar la seua oferta, la més avantatjosa de les tres, segons la baremació del tècnic municipal, va ser la d’EGEVASA.

En base a l’informe de l’arquitecte, que no canviava en absolut les tarifes vigents fins aleshores, em va correspondre, encara fer l’adjudicació provisional a EGEVASA.

Fins ahí va ser el que em va correspondre a mi del procés. La resta – la formalització del contracte i el seguiment del que ha fet l’empresa- ja no va ser competència meua perquè el 9 de juny de 2009 vaig deixar de ser alcalde.

Per tant fer el seguiment era responsabilitat dels dos alcaldes posteriors, entre ells l’actual, que n’és el responsable des de juny de 2011.

El contracte amb EGEVASA finalitzava el 30 de juny de 2013, per bé que es podia prorrogar mig any més –fins al 31 de desembre de 2013-. Al plenari de juliol ja li vam preguntar i en altres plenaris posteriors, també. A hores d’ara encara no sabem res del procediment per a una nova adjudicació. Quan preguntem als plenaris, només ens diu que els tècnics estan negociant i que ens posem en contacte amb ells perquè ens informen.

Ens hem posat en contacte amb ells i m’han informat de les ofertes que fa EGEVASA. Nosaltres, de tota manera, pensem que s’hauria de fer com es va fer o, si no és possible per la quantia a per la durada, traure-ho a subhasta pública.

Diu el senyor alcalde que l’alcalde de COMPROMÍS va negociar amb l’empresa i que defensava entusiastament les propostes de l’empresa. Aquest alcalde menteix més que parla i parla més que alena. Jo no vaig negociar res. Vaig parlar amb els representants de les empreses que venien a demanar informació sobre les necessitats del servei i a requerir les dades que necessitaven per fer la seua oferta. A tots els vam dir el mateix. I del que deien que oferien informava a tots els grups . Però allò que es va tindre en comptea l’hora de baremar  va ser el que van plasmar en la seua oferta, que van presentar tancada i segellada al registre d’entrada. Negociació per part meua, no cap!

I per què dic que “el lladre pensa que tothom roba”? Doncs perquè, com he explicat més amunt, qui està negociant és ell.

A nosaltres ens pareix que un alcalde que cobra 1200€ al mes, per mitja jornada i que segons el seu eslògan del whatsapp de l’alcaldia està “siempre en el despacho”, a hores d’ara ja s’hauria d’haver resolt el procediment per a una nova adjudicació o recuperar el servei si ells, que tenen majoria absolutíssima, així ho consideraven. No sabem què fa al despatx. Mirar les imatges de la videocàmera que ha instal·lat per al control del trànsit de la plaça de l’Oliver?

I dic que menteix més que parla perquè, a part del que ja he explicat més amunt, al darrer plenari, el del 27 de gener, quan li vam preguntar per les videocàmeres que s’havien instal·lat a les places i li vam dir que segons normativa no es podien posar càmeres a la via pública si no es tenia un permís de la Delegació del Govern, cosa que va confirmar la secretària, ens va dir que ja s’havia demanat. L’endemà, vaig anar a buscar la sol·licitud al registre d’eixida i, sorpresa, sorpresa! Allí no hi havia cap escrit sol·licitant autorització a la Delegació del Govern ni a cap lloc. En cap moment va dir que una era per controlar el trànsit, per la qual cosa no necessita autorització. I l’altra, la de la plaça del campanar és “per a protecció exterior d’immobles de titularitat municipal”. Eixa sí que necessita autorització de la Delegació del Govern i diu que està desconnectada. I jo pregunte: El campanar o l’església és de titularitat municipal?  Tant de problema planteja el trànsit en la plaça de l’Oliver per gastar-se 2474€ en una càmera per controlar el seu trànsit? Les dos càmeres han costat 4948€. En posarà en tots els cantons on hi haja senyal de direcció prohibida? A bon preu ens eixirà el control del trànsit!

També m’adjunta, en resposta al meu escrit sobre les càmeres un certificat del responsable de l’empresa on diu que la videocàmera de la plaça del Campanar està desconnectada i que l’empresa ho ha sol·licitat a través d’Internet a Seguridad Privada (Policia Nacional).

Vam comunicar a la Delegació del Govern la instal·lació il·legal de les esmentades càmeres. A hores d’ara encara no ens han contestat.

Pensava entrar a comentar les negociacions i adjudicacions que fa el PP. Los Populares valencianos, però crec que no val la pena. Tots estem assabentats per la premsa dels sobres, dels imputats, dels pagaments en negre, de… Cada dia ixen coses noves.

 Rafel Benavent Vidal